Que no Rōmanji!! Un error que sembla ser habitual (inclús jo l’he comès :s). És el primer dels quatre  alfabets que té l’idioma japonès que tractaré. Els altres (hiragana, katakana i kanji) vindran més endavant. Alguns poden dir que en realitat són sil·labaris i no alfabets però per mi és més fàcil considerar-los com a alfabets que en comptes d’estar formats per lletres, estan formats per sil·labes.

L’alfabet Rōmaji és una adaptació dels sons japonesos usant lletres occidentals però el problema és que no hi ha només una adaptació sinó que n’hi ha varies. Per exemple:

Hiragana Katakana Rōmaji
Hepburn Kunrei-shiki Nippon-shiki
shi si si
zu zu du

*extret de la Wikipedia

En la taula anterior veiem 3 sistemes d’adaptació (Hepburn, Kunrei-shiki i Nippon-shiki). Per nosaltres els catalanoparlants i també els castellanoparlants ens va millor el sistema Hepburn que és el sistema més fidel a la seva pronunciació en japonès tot i que づ i ヅ el vaig aprendre com a “dzu” ja que és més proper a la seva pronunciació en japonès. Com veiem, l’alfabet Rōmaji és bastant inconvenient i inútil d’estudiar ja que en realitat no és japonès sinó una adaptació del sons japonesos. L’única utilitat que li trobo es quan s’està estudiant el hiragana i katakana per poder saber com es pronuncia cada símbol. Malauradament, en molts llibres de text utilitzen el Rōmaji de forma bastant habitual. Per exemple en una frase en japonès a sota hi posen l’adaptació d’aquesta frase en Rōmaji quan crec que en aquests casos fent servir el hiragana i katakana ajudaria millor als estudiants de japonès al obligar-los a recordar i practicar contínuament el hiragana i katakana.

En resum, només useu el Rōmaji quan estudieu el hiragana i katakana per saber els sons de cada símbol i ja està. Avançareu més depresa si no feu servir el Rōmaji.

Tagged with:
 

Deixa un comentari

Set your Twitter account name in your settings to use the TwitterBar Section.