From the monthly archives: setembre 2011

Ahir 12 de setembre es va iniciar el període de matriculació del noken que durarà fins el 10 d’octubre. La gran novetat d’aquest any és que pots realitzar la inscripció on-line evitant-te així haver d’enviar els papers de la inscripció per correu o anar a l’ambaixada de Barcelona a entregar-los.

El procés de matricula és el següent:

  1. Llegir aquest document on t’explicarà tot els passos a seguir.
  2. Tenir una fotografia de carnet en format digital.
  3. Pagar els 60€ que costa la inscripció.
  4. Anar a la web d’inscripció i omplir les dades que et demanin.

IMPORTANT: Llegir abans de tot el document del pas 1 ja que si no la pots pifiar en el pas 3 i 4.

L’examen es realitzarà el 4 de desembre a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB al campus de Bellaterra (Com arribar-hi).

Molta sort a tothom que s’hi apunti.

Tagged with:
 

Penjo en aquest post una plantilla d’escriptura que utilitzaré quan hagi d’escriure en japonès. Només comentar que quan es vulgui escriure, el full s’ha de posar en horitzontal i no en vertical. Per obtenir la imatge en mida completa, cliqueu aquí.

Tagged with:
 

Aquí ho tenim!! El que tot estudiant que s’enfronta a l’idioma japonès més tem, aprendre’s els kanjis. El que fa díficil l’estudi del kanjis és que cada kanji té varies possibles lectures: On’yomi (lectura xinesa) i Kun’yomi (lectura japonesa). El següent punt que complica l’estudi dels kanjis és el de memoritzar-ne l’escriptura. A part de tot això, el govern japonès en el 2010 va ampliar la llista del Jôyô Kanji, la llista dels kanjis més comuns que s’han de saber, amb 196 nous kanjis i eliminant-ne 5 de la llista (勺, 銑, 脹, 錘, i 匁), passant dels 1945 als 2136 kanjis.

Les diferents lectures que té un kanji es degut els kanjis van ser introduïts al Japó a través de la Xina, però amb el pas dels anys els kanjis canviaven la seva lectura i al ser reintroduïts al Japó amb la nova pronunciació, els japonesos van decidir afegir la nova pronunciació al kanji i mantenir les lectures anteriors. Que els hi costava actualitzar-les i mantenir només la més actual?! Es per això que un kanji pot tenir varies lectures on’yomi. Apart d’això, els japonesos van afegir la seva pronunciació als kanjis i d’aquí en va sortir la lectura Kun’yomi.

Resumint, que en casi tots els kanjis ens trobarem una lectura kun’yomi i una o varies lectures on’yomi. Realment és una dificultat molt gran a l’hora d’estudiar japonès. Per això és molt important elaborar tècniques d’estudi i usar les eines necessàries que ens puguin ajudar en aquesta tasca. Com que aquest és un tema que dona molt de sí, ja es tractaran altres aspectes dels kanjis en altres posts. Personalment, penso que realment acollona una mica aquesta tasca i crec que serà la que més problemes hem portarà en el meu estudi de la llengua japonesa així que ja cal que hem mentalitzi per aquesta tasca. Bona sort amb a tothom amb quest repte!!

Tagged with:
 

En la primera classe que vaig assistir de japonès ara ja fa temps, després de la introducció i una mica d’història, vam aprendre el hiragana i en la següent classe va ser el katakana. És molt important aprendre bé i quan abans millor aquests dos sil·labaris abans de seguir endavant amb els teus estudis de japonès. Un dels mètodes per fer-ho es escriure en un full i de manera clara i entenedora per a l’estudiant cada un dels dos sil·labaris. En aquest post penjaré els meus fulls però recomano que cadascú faci els seus propis i els organitzi com més fàcil li sigui a ell per estudiar.

Hiragana

El Hiragana s’utilitza quan:

  • En kanjis difícils: quan un kanji té molts traços, moltes vegades és més fàcil escriure’l en hiragana.
  • Furigana: en kanjis que no pertanyen a la llista dels Jôyô Kanji que són obligatoris aprendre’s, se’ls posa a costat dret o a sobre la seva pronunciació en hiragana.
  • Paraules que no tenen kanji: a vegades hi ha paraules que no tenen un kanji associat. En aquests casos s’utilitza hiragana (o katakana a vegades).
  • Partícules: són el equivalent a “i” o “o” en la nostra llengua i s’usa el hiragana per expressar-los. Ja seran tractats més endavant.
  • Sufixes: Bastantes paraules en japonès acaben en sufixes. Un exemple molt clar són els noms que se’ls hi afegeix -san, -kun,… després dels nom de la persona i tots aquests sufixes s’escriuen en hiragana.
  • Inflexions en verbs i adjectius: els verbs i adjectius en japonès estan compostos per una arrel i unes inflexions que ens indiquen si el verb o adjectiu està en passat, present, negatiu,… Per expressar totes aquestes inflexions s’usa el hiragana.

A continuació hi ha el full que vaig fer servir per aprendre hiragana. La mida original la podeu trobar aquí.

A destacar:

  • Les sil·labes “so”, “zo”, “fu”, “bu”, “pu” i “yu” poden ser escrites de dos formes diferents.
  • Les sil·labes “dja”, “dji”, “dju” i “djo” no s’usen actualment però encara poden aparèixer en textos vells per lo que és necessari saber-los reconèixer.
  • Els diftongs (きゃ, ぎゃ, …) són la combinació de les sil·labes de la columna i (き, ぎ, し, じ, ち, に, ひ, び, ぴ, み i り) amb les sil·labes や, ゆ i よ. Aquests últims són escrits una mica més petits per diferenciar-los, per exemple きょ (kyo) de きよ (kiyo).

Katakana

El Katakana s’utilitza quan:

  • Paraules estrangeres: el japonès és un idioma que ha absorbit moltes paraules estrangeres al seu vocabulari (un 10% del seu vocabulari són paraules agafades d’altres idiomes, bàsicament europees). Aquestes paraules són escrites en katakana.
  • Paraules científiques: moltes paraules científiques estan escrites en katakana.
  • Onomatopeies: l’idioma japonès és molt ric en onomatopeies (paraules que imiten sons com ara “miau” o “boom”). De fet en el manga en podem trobar molts exemples. Totes aquestes onomatopeies estan escrites en katakana.
  • Èmfasis: quan volem destacar una paraula, al igual que nosaltres utilitzem la cursiva, el subratllat o la negreta, en el japonès s’utilitza el katakana per aquests casos.

A continuació hi ha el full que vaig fer servir per aprendre katakana. La mida original la podeu trobar aquí.

A destacar:

  • Les sil·labes “te”, “de” i “he” poden ser escrites de dos formes diferents.
  • La sil·laba “wa” pot ser escrita de tres formes diferents.
  • Les sil·labes “dzu”, “dja”, “dji”, “dju” i “djo” no s’usen actualment però encara poden aparèixer en textos vells per lo que és necessari saber-los reconèixer.
  • Les sil·labes “shi”, “so” i “tsu” son fàcils de confondre. Lo que les diferencia és la direcció de les 2 linies petites: horitzontal per “shi”, obliques per “so” i verticals per “tsu”.
  • Les sil·labes “n” i “shi” també són fàcils de confondre entre elles. Lo que les diferencia es que “shi” té dues línies petites horitzontals i “n” només en té una de línia horitzontal.
  • La sil·laba “no” es diferencia de les sil·labes “shi”, “so”, “tsu” i “n” en que la sil·laba “no” no disposa de cap línia petita.
  • Degut a que amb els caràcters que disposava el katakana no es podien transcriure bé algunes paraules estrangeres, es van haver d’afegir uns caràcters especials en el katakana.
  • A l’hora de fer transcripcions de paraules estrangeres al japonès usant el katakana es necessari saber que no hi poden haver en japonès dos consonants seguides o paraules acabades en consonant (excepte la “n”). Per solucionar-ho, entre 2 consonants o en una consonant el final s’hi afegeix una “u” per formar la sil·laba excepte si la consonant precedent es “t” o “d” que en aquest cas es s’afegeix una “o” per formar la sil·laba. Per exemple, per transcriure el meu primer cognom (Temprano) al japonès passaria a ser テムプラノ (Temupurano).
  • Al tractar els signes de puntuació, apareixen dues lletres: H i V. En japonès hi ha dos mètodes de lectura/escriptura: el mètode tradicional (vertical i de dreta a esquerra) i el mètode occidental (horitzontal i d’esquerra a dreta). Llavors la H indica com quedarien els signes de puntuació usant el mètode occidental i la V usant el mètode tradicional.

Pronunciació

  • La “r” es pronuncia sempre suau com “cara” o “pera” però mai com “rata” o “carro”.
  • La “sh” es pronuncia com la “x” de “xocolata”.
  • La “j” es pronuncia com la “j” de “jugar” o la “g” de “girar”.
  • La “z” es pronuncia com la de “zoològic”.
  • La “g” es pronuncia sempre com la de “guerra”, mai com la de “girar”.
  • La “h” es pronuncia lleugerament aspirada com amb les paraules “Harry” o “hockey”.
  • El so “l” no existeix en japonès. Es substituït per la “r”.
  • En la síl·laba “wo”, la “w” no es pronuncia.
  • La resta de lletres sonen igual que en català.
  • La duració de una vocal llarga és el doble del de una vocal normal.
  • La duració de una consonant doble és el doble del de una consonant normal.
  • n+n = nn. n+m = mm (la “n” passa a pronunciar-se com a “m”).
  • En les vocals llargues irregulars, e+i=ee (+90% dels casos) i o+u=oo (90% dels casos).

Si veieu que m’he deixat alguna cosa, hi ha alguna dada incorrecte o hi ha algun dubte deixeu un comentari a sota.

Tagged with:
 
Set your Twitter account name in your settings to use the TwitterBar Section.