From the monthly archives: maig 2013

Quan ens referim a algú en segona o tercera persona usant el seu nom, gairebé sempre haurem de posar un sufix darrere d’aquest nom. No fer-ho donaria una imatge de maleducat o inclús es podria arribar a interpretar com una ofensa. També s’ha d’anar en compte quin sufix s’utilitza ja que usar un sufix incorrecte també es podria malinterpretar. Així doncs, el llistat de sufixes és:

  • 殿 (どの): És un sufix extremadament formal i arcaic. Avui dia, quasi no s’utilitza.
  • 様 (さま): Sufix molt formal emprat sobretot en llengua escrita o bé en una relació entre dependent-client. El dependent sempre tractarà el client amb -sama.
  • 氏 (し): S’usa poc. El 95% de les vegades el trobarem escrit en els diaris o el sentirem a les noticies. Es fa servir per referir-se a una persona amb respecte i una certa distancia, d’una manera més aviat impersonal.
  • さん: És el sufix més habitual i el que s’usa per defecte. El farem servir amb persones que no coneixem prou bé o no hi tenim prou confiança com per tractar-les de forma més informal. També l’usarem en persones jeràrquicament superiors o de més edat.
  • 君 (くん): Se sol emprar en una relació superior-inferior qual el superior es dirigeix al inferior. També l’usen els joves quan no tenen gaire confiança entre ells. Normalment s’usa en els noms dels homes, i si el parlant és una dona, indica certa familiaritat i fins i tot afecte vers l’interlocutor masculí.
  • ちゃん: Sufix afectuós que se sol usar en els noms dels nens i nenes. També s’usa per adreçar-se a noies joves quan hi ha molta confiança. No l’usis mai amb un home.
  • Amb el nom a seques: Entre amics força íntims, joves, família, etc. se sol cridar a les persones sense usar cap sufix després del nom.

ALERTA: Tota aquests sufixos mai s’usen per referir-se a un mateix.

Apart dels sufixos anteriors, també són vàlids sufixos que indiquin la condició respecte al parlant, com ara un títol. Per exemple:

  • 先生 (せんせい): Mestre, doctor en medicina o persona respectada, amb prestigi, experiència o coneixements en una matèria.
  • 社長 (しゃちょう): Director de una empresa.
  • 課長 (かちょう): Cap de secció.
  • 部長 (ぶちょう): Cap de departament.

Per acabar, un ús curiós del さん, tot i que no sempre s’utilitza, es quan es posa al darrere del nom de les botigues que acaben amb el kanji 屋. Per exemple:

本屋さんへ行く (ほんやさんえいく) – Vaig a la llibreria.

 

 

Aquesta partícula es col·loca després del verb conjugat per lo que és tracta de una partícula oracional. La partícula か converteix una frase en una pregunta. De fet, en el llenguatge informal, s’utilitza un interrogant en comptes de la partícula. Exemples:

犬です (いぬです) És un gos.

犬ですか (いぬですか) És un gos?

君はすしが好きですか (きみわすしがすきですか) A tu t’agrada el sushi?

 

La partícula は (pronunciada わ) és una partícula determinativa que ens indica el tema del que tracta la frase. És a dir, indica el tema del que es parla o el tema que es destaca. Per exemple:

私は学生です (わたしわがくせいです) podria traduir-se com “En referencia a mi, sóc estudiant”.

学生は私です (がくせいわわたしです) podria traduir-se com “En referencia als estudiats, jo en sóc un”.

猫は犬じゃありません (ねこわいぬじゃありません) seria “Parlant dels gats, no són gossos”.

 

Com ens referim a nosaltres mateixos (jo) o a altres persones (tu, ell/a) en japonès? En veritat es fa de varies formes depenen de la situació i de la persona amb la que estiguem parlant. També depèn del sexe ja que hi ha formes que són més utilitzades per noies que per nois. A continuació hi haurà unes taules que ens ajudaran a entendre-ho.

Primera persona

 

Singular (jo) Plural (nosaltres)
Molt formal

(No s’usa molt)

( わたくし )

私ども

( わたくしども )

私たち

( わたくしたち )

Formal

( わたし )

私たち

( わたしたち )

われわれ
Informal

( ぼく )

あたし 僕たち

( ぼくたち )

あたしたち
僕ら

( ぼくら )

あたしら
Vulgar

( おれ )

俺たち

( おれたち )

俺ら

( おれら )

Els que estan marcats en marró són els usats més habitualment tant per homes com per dones. Els que tenen el fons blau són utilitzats pels homes i el els de fons rosa per les dones.

Segona persona

Per a la segona persona, el que se sol utilitzar de forma més comuna és el nom de la persona a la que ens adrecem (o be el títol o ofici que tenen) en comptes de fer servir els pronoms a continuació. Això s’aplica fins i tot quan parlem directament amb la persona en qüestió.

Singular (tu) Plural (vosaltres)
Formal あなた あなた方

( あなたがた )

あなたたち
Informal

( きみ )

あんた 君たち

( きみたち )

あなたたち
君ら

( きみら )

Vulgar お前

( おまえ )

あんた お前たち

( おまえたち )

あなたたち
お前ら

( おまえら )

あんたら

 

Tercera persona

Al igual que en la segona persona, en la tercera persona també s’usa el nom o títol de la persona de la que parlem. Tot i així, els pronoms en tercera persona són cada cop més usats.

Singular (ell/a) Plural (ells/es)
Formal あの方
( あのかた )
Informal
( かれ )
彼女
( かのじょ )
彼ら
( かれら )
彼女ら
( かのじょら )
Vulgar あいつ あいつら

 

 

 

 
Set your Twitter account name in your settings to use the TwitterBar Section.