Quan ens referim a algú en segona o tercera persona usant el seu nom, gairebé sempre haurem de posar un sufix darrere d’aquest nom. No fer-ho donaria una imatge de maleducat o inclús es podria arribar a interpretar com una ofensa. També s’ha d’anar en compte quin sufix s’utilitza ja que usar un sufix incorrecte també es podria malinterpretar. Així doncs, el llistat de sufixes és:

  • 殿 (どの): És un sufix extremadament formal i arcaic. Avui dia, quasi no s’utilitza.
  • 様 (さま): Sufix molt formal emprat sobretot en llengua escrita o bé en una relació entre dependent-client. El dependent sempre tractarà el client amb -sama.
  • 氏 (し): S’usa poc. El 95% de les vegades el trobarem escrit en els diaris o el sentirem a les noticies. Es fa servir per referir-se a una persona amb respecte i una certa distancia, d’una manera més aviat impersonal.
  • さん: És el sufix més habitual i el que s’usa per defecte. El farem servir amb persones que no coneixem prou bé o no hi tenim prou confiança com per tractar-les de forma més informal. També l’usarem en persones jeràrquicament superiors o de més edat.
  • 君 (くん): Se sol emprar en una relació superior-inferior qual el superior es dirigeix al inferior. També l’usen els joves quan no tenen gaire confiança entre ells. Normalment s’usa en els noms dels homes, i si el parlant és una dona, indica certa familiaritat i fins i tot afecte vers l’interlocutor masculí.
  • ちゃん: Sufix afectuós que se sol usar en els noms dels nens i nenes. També s’usa per adreçar-se a noies joves quan hi ha molta confiança. No l’usis mai amb un home.
  • Amb el nom a seques: Entre amics força íntims, joves, família, etc. se sol cridar a les persones sense usar cap sufix després del nom.

ALERTA: Tota aquests sufixos mai s’usen per referir-se a un mateix.

Apart dels sufixos anteriors, també són vàlids sufixos que indiquin la condició respecte al parlant, com ara un títol. Per exemple:

  • 先生 (せんせい): Mestre, doctor en medicina o persona respectada, amb prestigi, experiència o coneixements en una matèria.
  • 社長 (しゃちょう): Director de una empresa.
  • 課長 (かちょう): Cap de secció.
  • 部長 (ぶちょう): Cap de departament.

Per acabar, un ús curiós del さん, tot i que no sempre s’utilitza, es quan es posa al darrere del nom de les botigues que acaben amb el kanji 屋. Per exemple:

本屋さんへ行く (ほんやさんえいく) – Vaig a la llibreria.

 

 

Deixa un comentari

Set your Twitter account name in your settings to use the TwitterBar Section.