Currently viewing the tag: "Introducció japonès"

L’estructura bàsica de les frases en català és la de Subjecte + Verb + Objecte (SVO). Per exemple: “Jo compro menjar”.

En canvi, en japonès, l’estructura bàsica de les frases és de Subjecte + Objecte + Verb (SOV). Tot i això, aquest ordre es pot veure sotmès a modificacions tot i que ha de complir que el verb ha d’anar al final de la frase. L’el·lipsi, o omissió d’algun element, es pot donar en qualsevol element de la frase (sobretot en subjectes i objectes) quan aquests se sobreentenen pel context.

Ampliant la informació anterior, afegirem que al final de la frase, apart d’anar-hi verb, també hi poden anar adjectius. Un altre element de la frase que té una posició prefixada és la funció de tema (veure partícula de tema) que ha d’anar al principi de la frase.

Una altre regla a tenir en compte és que lo important sol anar al final. Així que si volem destacar algun element dintre de la frase, moure’m aquest element cap al final de la frase.

Tagged with:
 

Al contrari del que pugui semblar, la sintaxis japonesa és bastant simple comparada amb les llengües occidentals ja que no existeixen declinacions (canvis depenent del genere o nombre. Ex: el gos, la gossa, els gossos, les gosses) i la conjugació del verb és mínima.

Els noms no tenen ni gènere (masculí o femení) ni número (singular o plural). Per especificar-los, es tenen que utilitzar altres elements com afegir certes paraules, sufixos,… (mecanismes molt senzills i sense irregularitats).

Els articles no existeixen.

Els adjectius i els adverbis són invariables, i només tenen una forma.

Els verbs només tenen una forma per a totes les persones, hi ha molt poques conjugacions (present i passat) i només existeixen tres verbs irregulars. La diferenciació dels verbs japonesos és entre acció acabada i inacabada. Totes les formes complexes dels verbs es formen per composició, afegint elements a l’arrel.

 

Tagged with:
 

El japonès està considerada una llengua aglutinant. Això vol dir que forma paraules encadenant o combinant morfemes. Això es pot veure clarament en els verbs. Posem com a exemple el verb menjar:

食べる 食べます 食べません 食べませんでした 食べて

Com podem veure, l’arrel del verb (食) és manté igual mentre que es van afegint morfemes per complementar el significat del verb.

Tagged with:
 

El lèxic japonès es pot dividir entres estrats:

  1. 和語 – わご: Són les paraules japoneses, les que corresponen al vocabulari natiu. Té un pes del 20%.
  2. 漢語 – かんご: Són les paraules que has estat agafades del xinès. Corresponen al 70% del total.
  3. 外来語 – がいらいご: Són les paraules agafades d’altres llengües. Corresponen al 10% del lèxic japonès.

L’adopció de paraules estrangeres ha portat a un gran nombre d’expressions sinònimes ja que han agafat termes nous per els que ja hi havia una denominació japonesa. No obstant el terme nou no ha substituït a l’expressió japonesa sinó que els sinònims s’associen a diferents matisos de significat. Per exemple:

わご かんご がいらいご
Hotel 宿屋 – やどや 旅館 – りょかん ホテル

El かんご implica una certa formalitat i s’associa freqüentment amb objectes de qualitat més alta que els denominats per paraules natives. Per altre banda, les paraules estrangeres tenen un aire de modernitat i estil associades. En l’exemple anterior, podríem traduir やどや com a fonda, りょかん és un hotel d’estil japonès i ホテル és un hotel d’estil occidental.

Tagged with:
 
Set your Twitter account name in your settings to use the TwitterBar Section.